ISLET CELL SIGNALING LAB

Treballem per a entendre com els contaminants químics influeixen en l’homeòstasi de la glucosa. El nostre objectiu final és traduir aquest coneixement en accions per a disminuir la prevalença de la diabetis i els trastorns metabòlics relacionats.

La diabetis mellitus es produeix quan la glucosa en sang és massa elevada. La glucosa augmenta després de la ingesta i proporciona energia a les nostres cèl·lules després de ser absorbida amb l’ajuda de la insulina, una hormona produïda i secretada per les cèl·lules-β del’illot de Langerhans situat en el pàncrees. Quan les cèl·lules-β no produeixen suficient insulina, o la senyalització de la insulina està disminuïda, es produeixen nivells de glucosa en sang excessivament alts. Per a saber més sobre la diabetis mellitus visite
https://www.idf.org/aboutdiabetes/what-is-diabetes.html

El món s’enfronta a una epidèmia de diabetis. 422 milions de persones a tot el món pateixen la malaltia i una persona mor cada 7 segons a causa de la diabetis i les seues complicacions. Per a disminuir aquestes xifres, és imperatiu investigar quins factors causen la diabetis i entendre com ho fan. Això ens permetria intervindre i previndre la seua aparició. La probabilitat de convertir-se en diabètic inclou la predisposició genètica individual i els factors ambientals que desencadenen l’aparició de la malaltia. Els gens no poden modificar-se, però l’entorn sí, i canviant l’entorn podem previndre o retardar la diabetis. Podem definir l’entorn com tot el que no és el genoma. Implica múltiples factors, des de la nutrició fins als contaminants químics. Hi ha un grup de contaminants químics que són especialment importants en l’etiologia de la diabetis, els anomenats disruptors endocrins (DEs). Per a saber més sobre els DEs, visite
https://www.endocrine.org/topics/edc.

Les DEs són substàncies químiques que imiten, bloquegen o interfereixen amb les hormones del sistema endocrí de l’organisme. Estem exposats a dosis baixes de DEs diàriament. Alguns DEs augmenten la probabilitat de patir diabetis de manera indirecta perquè causen obesitat, però els DEs també afecten negativament les cèl·lules-β i causen resistència a la insulina en diferents teixits. Així doncs, moltes DEs són diabetògens per dret propi. Per a saber més sobre els DEs i la diabetis mellitus, visite
https://www.diabetesandenvironment.org/

En el nostre grup, ens centrem en com els DEs modifiquen la funció i la supervivència de les cèl·lules dels illots per a entendre com els DEs influeixen en l’homeòstasi de la glucosa. Traduïm aquest coneixement en accions per a disminuir la prevalença de la diabetis i els trastorns metabòlics relacionats.